|
|
|
|
|
HISTÒRIA DEL POBLE
 La
paraula Capcir tindria com a origen el terme "caput circii" que
significa cap de cers. El cers és el vent del nord, la tramuntana. El
capcir seria doncs el país que fa front al vent del nord.
Aquest nom li hauria estat donat pels habitants del Conflent o de la
Cerdanya, veïns dels Capcinesos, que mai no han deixat de considerar el
Capcir com el país més fred. S'anomena d'altra banda aquest racó dels
Pirineus Orientals "la petita Sibèria d'Europa" !
BREU HISTÒRIA DEL CAPCIR
Es situa a l'antiga "Via Francisca Superiore" que comunica Alet a Llívia, el Capcir pertanyia al pagus reddensis (Razès), en el temps dels Visigots, un dels sis pagis que formaven el Rosselló, del qual Ruscino (prop de Perpinyà) que n'era el cap de comarca. Es situava al sud del pagus confluentis (Conflent) i al pagus livensis (Llívia).
El Capcir, era en una situació política confusa : feia part de la
Cerdanya, era dependent del Razès del qual el comte era alhora el del
Conflent.
De més, malgrat que el Capcir era lligat al comtat de Cerdanya, depenia
també, pel que fa la part espiritual, del diòcesi de Narbona (el 1106
l'arquebisbe de Narbona va consagrar l'altar de l'església dels Angles).
El 1117, el comtat de Cerdanya va caura sota el domini dels comtes de
Barcelona que tenien ja autoritat sobre el conjunt de Catalunya.
És així com el Capcir va esdevenir, una mica més tard, la possessió
dels reis d'Aragó. El rei Alfons va decidir fortificar la frontera del
nord construint alguns castells en els punts de passatge.
El
1181, el rei d'Aragó va autoritzar l'abat de Sant Miquel de Cuixà a
construir fortaleses sobre les seves terres. És així com fou fundat, al
segle següent, el castell dels Angles (XIII s.).
Del
1162 al 1659, el Capcir, com tota terra catalana, va dependre de manera
successiva del regne de Mallorca, del d'Aragó i després del regne
Espanyol.
El
Tractat dels Pirineus signat al 1659 va posar fi a la guerra entre
França i Espanya. França va proposar a Espanya de tornar-li les terres
que ocupava a Catalunya, però no va acceptar de restituir el Rosselló.
No cal oblidar que el Capcir va continuar sent una terra catalana fins al tractat dels Pirineus del 1659.
Els Angles es
troben a l'extrem sud del Capcir. És aquesta localització que va
segurament determinar el seu nom, ja que el topònim llatí "angulos",
significa lloc llunyà, racó.
La tradició oral explica que, el poble dels Angles es situava a uns 300
metres al nord de l'indret actual, a la carretera de Formiguera, al
lloc anomenat "l'Església Vella", just després de les últimes
construccions. Els habitants haurien migrat al recinte de la
fortificació després de la seva construcció per tal de ser més en
seguretat de cara als enemics que envaïen el país.
És el 1106 que, Ricard, arquebisbe de Narbona, respectant la
demanda de l'abat de Jocou (abadia prop de Sant Pau de Fenollet),
consagrar l'altar de l'església Sant Salvador dels Angles. Es tracta de
la nova església reconstruïda al lloc de l'actual. Cap al segle XIII,
els habitants, fugint l'enemic, van abandonar aquest indret. Van doncs
anar a refugiar-se al recinte de la fortalesa que es trobava una mica
més amunt i van fundar així el poble actual que s'estructura al voltant
d'una granja forta, una "mause", el "mansus de Podio".
Al segle XIII, el "mansus" esdevé un "Castrum" de Podio Angulorum in parochia Sancti Salvatoris.
Del 1355 al 1964,
la densitat de la població passa d'important a feble i inversament. El
1900, la població arriba al màxim (aproximadament 730 llars), els
Angles és llavors un poble dinàmic. Però les guerres i l'èxode rural
(atracció econòmica de la cuitat, decadència de l'agricultura...),
buiden progressivament el poble dels seus habitants, fins que quedin
només 350 llars al 1960. El 4 de gener del 1964, el poble dels Angles
crea l'estació d'esquí. Des de llavors, l'alternativa econòmica del
turisme permet al poble guardar la seva població i tenir un creixement
d'aproximadament 800 persones (l'equivalent de 500 llars).
|
| Següent > |
|---|
