L'Enduro

L'enduro, terme manllevat de la disciplina de motos, és una disciplina que se situa entre el descens i el passeig.

Es practica en recorreguts tècnics amb un perfil descendent, però això no impedeix que hi hagi algunes pujades. Normalment s’associa l'enduro a la muntanya.

Les BTT d'enduro han de ser polivalents: han de tenir bones prestacions, però ser còmodes a la vegada.

L’enduro és una disciplina de la BTT que proposa circuits amb un perfil descendent. Es tracta d’una disciplina que afavoreix el plaer, la convivència, la descoberta i l’autonomia.

La pràctica de l’Enduro s’ha de basar en les qualitats següents: la tècnica, la polivalència i la gestió de l’esforç.

Aquests valors s’han d’identificar correctament per distingir l’enduro dels descens i del cross-country. Tot i que la força és un component present en un recorregut d’enduro, no ha de dominar per sobre de l’aspecte tècnic.

A la inversa, tot i que l’aspecte físic ha de ser-hi present, no es un fi en ell mateix. Concretament, això significa que és factible que integri parts de pedalada, fins i tot d’ascens. La dificultat del traçat ha de fer que les parts físiques siguin un factor de selecció (ja que l’enduro exigeix als participants que siguin polivalents), sense que totes les diferències es marquin en aquestes seccions.

Per tal que l’enduro trobi el seu lloc i es confirmi com a una disciplina per ella mateixa, diferent de les seves cosines, cal trobar el just equilibri, a mig camí entre el descens i el cross-country, sense tendir massa cap a un ni cap a l’altre.

Al mateix temps, el recorregut està pensat per promoure el plaer d’anar amb bicicleta i la descoberta. Per aquest motiu, els traçats són lúdics i, en la seva majoria, passen per senders salvatges.