Història del Capcir

El mot Capcir provindria del terme “caput circii”, que significa cap de cers. El cers és el vent del nord, la tramuntana. El Capcir, doncs, seria el país que fa cara al vent del nord. Aquest nom li haurien pogut posar els habitants de Conflent o de la Cerdanya, veïns del Capcir, que no han deixat mai de considerar el Capcir com el país del fred per excel·lència. La regió rep el sobrenom de «la petita Sibèria d’Europa».

Situat al límit nord del departament dels Pirineus Orientals, el Capcir és l’altiplà cultivat més alt d’Europa. Amb orientació Nord-Sud, l’altiplà constitueix una zona geogràfica on el clima és diferent que el d’altres valls i altiplans veïns.

Aquest altiplà és el punt culminant de l’alta Vall de l’Aude, i està dominat pels majestuosos pics de Péric (2.820 m) i de Madres. Situat a l’antic traçat de la Via Francisca Superior que uneix Alet i Llívia, el Capcir ha representat sempre una zona limítrofa entre dos antics comtats, la Cerdanya i Carcassona, però també entre dos països, França i Espanya, fins al Tractat dels Pirineus, l’any 1.659.

  • chateau les angles capcir
  • lupins les angles pyrénées
  • vieilles pierres les angles capcir
  • chapelle villeneuve de formiguères les angles
  • clocher église les angles PO
  • vieilles pierres les angles 66
  • culture catalane les angles 66
  • vieilles pierres les angles pays catalan

HISTÒRIA RÀPIDA DEL CAPCIR

El Capcir, situat a l’antiga "Via Francisca Superiore" que uneix Alet i Llívia, pertanyia a Razès (pagus reddensis), a l’època dels visigots, un dels sis pagus que formaven la regió del Rosselló, de la qual Ruscino (a prop de Perpinyà) n’era la capital. Al sud tocava amb el pagus Confluentis (el Conflent) i amb el pagus Livensis (Llívia).

El Capcir es trobava en una situació política confusa: formava part de la Cerdanya, però depenia de Razès, el comte del qual era a la vegada el comte del Conflent. A més, tot i que el Capcir estava vinculat al comtat de la Cerdanya, encara depenia, en el camp espiritual, de la diòcesi de Narbona (el 1106 l’arquebisbe de Narbona consagrà l’altar de l’església dels Angles).

El 1117, el comtat de la Cerdanya cau sota el domini dels comtes de Barcelona, que ja tenien l’autoritat a tot Catalunya. Fou així com el Capcir esdevingué, una mica més tard, possessió dels reis d’Aragó. El rei Alfons va decidir fortificar la frontera al nord mitjançant la construcció de diversos castells en els punts de pas.

El 1181, el rei d’Aragó autoritzà l’abat de Sant Miquel de Cuixà a construir fortaleses a les seves terres. Fou així que el segle següent (segle XIII) es va fundar el castell dels Angles.
De 1162 a 1659, el Capcir, a l’igual que tot el territori català, va dependre successivament del reialme de Mallorca, del d’Aragó i després del reialme Espanyol.
El tractat dels Pirineus signat el 1659 va posar fi a la guerra entre França i Espanya. França va proposar entregar-li a Espanya les places que tenia a Catalunya, però no va acceptar restituir el Rosselló.

Capella de Villeneuve

La capella de Villeneuve de Formiguères (Nostra Senyora de Vila Nova) fou construïda el 1735 i es va convertir en centre d’aplec (peregrinatge) on es cantaven els goigs (cants en honor de la verge). Aquesta capella deu el seu origen, segons la llegenda, a la descoberta d’una estàtua de la marededéu, per part d’un bou. A prop de l’edifici religiós hi ha una font freda i cristal·lina que tindria el do de guarir les malalties dels ulls. La capella de Villeneuve és considerada com l’ermita del Capcir. En temps passats, els capcinesos hi anaven en processó, a peu.

El narcís 

El narcís és una flor magnífica que exhala un perfum subtil i suau. El mes de maig, els narcisos formen, als prats, miríades de petites estrelles sobre un immens tapís verdós i recorden així, l’aspecte d’un brodat nevat.

El tramús

El tramús és una planta ornamental, semblant a l’acònit, pel seu aspecte general, però amb flors aïllades. Al Capcir, creix als terraplens, a les vessants dels turons, a les clarianes i als boscos. Aquesta flor és una planta protegida.