El pastoralisme

La cria pastoral hereva de tradicions molt antigues de valorització de les terres i les pastures, té en compte els cicles de les temporades i les limitacions climàtiques. Tot i que aquest tipus de cria implica una gran mobilitat del bestiar i d’aquells que se n’ocupen, està molt vinculada a un espai geogràfic. Per norma general segueix itineraris fixos o previsibles.

La cria pastoral és un sistema extensiu, en el qual els ramats pasturen en grans extensions. Els ramats es desplacen seguint les temporades per deixar-li temps per reposar a la vegetació i per anar a buscar a un altre lloc l'herba necessària per alimentar els animals. Implica arribar a acords amb els camperols sedentaris que comparteixen les seves terres amb els ramaders durant els períodes en què no estan cultivats.

  • estive les angles en capcir
  • agneau des pyrénées les angles
  • travaux d'antan les angles
  • chèvre les angles
  • estive les angles en capcir
  • travaux d'antan les angles
  • mouton les angles
  • botte de foin les angles
  • travaux des champs les angles catalan
  • vache temps des bergers les angles 66

A la muntanya, els pastors gestionen els recursos farratgers desplaçant el bestiar al llarg de tot l’any.

D'octubre a juny, els ramats romanen al punt més baix de l’explotació.
A la primavera, es condueix els animals a les zones intermèdies de mitja muntanya, de 1.000 a 1.500 m.

A l’estiu, els ramats pugen a les pastures d’estiu, per sobre dels 1.500 m d’altitud, per tornar a la mitja muntanya a la tardor i tornar a la finca a passar l’hivern.
Als Pirineus, el desplaçament dels ramats, cada vegada més, es fa directament de l’explotació de la vall a les pastures d’estiu.

Els estives

A França, l’estive és el període de l’any en què els ramats peixen a les pastures de muntanya. L'estiuada consisteix en portar el ramat a les pastures d’estiu (estive).
Aquest període correspon amb el rebrotament de les pastures d’altitud i amb el moment en què s’emporten els ramats dels espais de baixa altitud per deixar lloc a d’altres tipus de cultiu. L’estive culmina el mes d’agost, quan els ramats accedeixen a les altituds més elevades. S’acaba quan les pastures de muntanya han estat explotats i el fred torna a portar els manats a la vall i a la planícia.

Els ramats vinguts de la plana es dirigeixen a les pastures d’estiu (a la muntanya, on romandran durant el període estival) mitjançant la transhumància ascendent a peu o, tot sovint, amb remolcs per a bestiar. Marxen de les pastures d’estiu amb el mateix mètode (anomenada llavors transhumància descendent) per retornar a la plana i els prats de baixa altitud.

Les pastures d’estiu (estives) les utilitzen els pastors després de les transhumàncies i se situen per sobre de l'hàbitat permanent. Només s’exploten durant el període estival, quan el clima és menys dur.

La festa dels pastors

Expressió viva del passat dels nostres avantpassats, aquesta manifestació homenatja les gestes d’aquells que van formar el nostre paisatge local, però també la que va ser la principal activitat dels habitants del nostre país: el pastoralisme.

Durant tot un cap de setmana, la festa dels pastors i els oficis antics envaeix el poble. Criadors, productors, pastors, vaquers, però també els ancians acudeixen al poble, per tal de viure una magnífica festa pastoral.

Gran travessia del poble pel ramat d’ovelles de l’agrupament pastoral i encontre amb els vaquers, amenitzat amb una exposició de material agrícola, tracció animal i concurs de formatges.

Durant la fira d’oficis antics podreu conèixer els costums ancestrals de les feines del camp amb un mercat pastoral que agrupa productors, criadors, formatges, eines i estands de jardiners.
La festa s’acaba amb un Firal, una presentació de les races ovines i bovines al Champ du Clouzal. Al llarg de la jornada es realitzaran demostracions d’esquilada d’ovelles a l'antiga i de la feina dels gossos d’atura.