Història de l’estació

CULTURA I IDENTITAT

Situat al límit nord del departament dels Pirineus Orientals, l’altiplà del Capcir és la plana cultivada la més alta d'Europa. Orientat Nord Sud, l’altiplà constitueix una zona geogràfica on el clima difereix de les altres valls i altiplans veïns. Geografia i història han condicionat l'esperit i el caràcter de les poblacions autòctones fortament destinades a la seva identitat catalana i pirinenca.

Constituint el punt culminant de l'alta Vall de l'Aude, l’altiplà és dominat pels majestuosos pics del Péric (2820 m) i del Madres.
Situat sobre l'antic traçat de la Via Francisca Superior que lliga Alet a Llívia, el Capcir a representat una zona limítrofa entre dos antics comtats, Cerdanya i Carcassona, però igualment entre dos països, França i Espanya fins al Tractat dels Pirineus al 1659. 

  • Village Historique Les Angles Capcir
  • Télésiège Jassettes Les Angles
  • Premier Télésiège Les Angles
  • Vieux Village Les Angles Pyrénées
  • Station Historique Les Angles 66

El poble dels Angles, del qual la primera menció remunta a l'any 966, es construeix sobre els contraforts del massís del Llaret, és el més elevat de l’altiplà (1655 m).

Es constitueix com a tal al voltant del seu antic «Mansus», esdevingut « Castrum » sota Alfons II d'Aragó. Propietat del Senyor-abat de Sant Miquel de Cuixà del XII al XVII segle, el poble ha sabut desenvolupar-se gràcies a l'activitat silvícola, a la ramaderia i a l'agricultura fins al 1964 moment on l'activitat econòmica permutarà progressivament cap a una economia turística i d'esports d'hivern.

La població, obligada de lluitar durant segles contra els elements climàtics, amb principalment només dues temporades ha sabut conservar el seu particularisme pirinenc, la seva llengua i la seva identitat catalana.

La llengua amb accents calorosos, les sonoritats particulars de la música local, els colors esplèndids i harmoniosos dels vestits tradicionals i les olors de la gastronomia vénen flirtejar amb la tranquil·litat dels boscos mil·lenaris, els esquellots dels ramats, l'aire pur i perfumat de les praderies i la calorosa llum d'aquest indret paradisíac.

Museu amb sostre obert, gràcies a les riqueses romanes, barroques dels pobles que componen el territori, podràs ser sorprès per una desfilada de gegants o també per una processó sorgida del temps passat. Potser et deixaràs embruixar pel suau perfum d'una « xocolatada » o bé encara per una ollada embriagadora, o qui sap potser perdràs l’oremus olorant els deliciosos pernils.

La muntanya catalana és tot això :

Un lloc encantador on la tradició, la cultura voregen la modernitat de la nostra estació de muntanya que t’espera  a totes les temporades. 

História del Poble Les Angles

El 1117, el comtat de Cerdanya va caure sota el domini dels comtes de Barcelona que tenien ja autoritat sobre el conjunt de Catalunya.
És així com el Capcir va esdevenir, una mica més tard, la possessió dels reis d'Aragó. El rei Alfons va decidir fortificar la frontera del nord construint alguns castells en els punts de passatge.

El 1181, el rei d'Aragó va autoritzar l'abat de Sant Miquel de Cuixà a construir fortaleses sobre les seves terres. És així com fou fundat, al segle següent, el castell dels Angles (XIII s.)

Del 1162 al 1659, el Capcir, com tota terra catalana, va dependre de manera successiva del regne de Mallorca, del d'Aragó i després del regne Espanyol.
El tractat dels Pirineus signat al 1659 va posar fi a la guerra entre França i Espanya. França va proposar a Espanya de tornar-li les terres que ocupava a Catalunya, però no va acceptar de restituir el Rosselló.
No cal oblidar que el Capcir va continuar sent una terra catalana fins al tractat dels Pirineus del 1659.

Els Angles es troben a l'extrem sud del Capcir. És aquesta localització que va segurament determinar el seu nom, ja que el topònim vindria del llatí "angulos", significant lloc llunyà, racó.

La tradició oral explica que, el poble dels Angles es situava a uns 300 metres al nord de l’indret actual, a la carretera de Formiguera, al lloc anomenat "l'Església Vella", just després de les últimes construccions. Els habitants haurien migrat al recinte de la fortificació després de la seva construcció per tal de ser més en seguretat de cara als enemics que envaïen el país.

És el 1106 que, Ricard, arquebisbe de Narbona, respectant la demanda de l’abat de Jocou (abadia prop de Sant Pau de Fenollet), consagrar l'altar de l'església Sant Salvador dels Angles. Es tracta de la nova església reconstruïda al lloc de l'actual.
Cap al segle XIII, els habitants, fugint l'enemic, van abandonar aquest indret. Van doncs anar a refugiar-se al recinte de la fortalesa que es trobava una mica més amunt i van fundar així el poble actual, que s'estructura al voltant d'una granja forta, una "mause", el "mansus de Podio".
Al segle XIII, el "mansus" esdevé un "Castrum" de Podio Angulorum in parochia Sancti Salvatoris.

Del 1355 al 1964, la densitat de la població passa d’important a feble i inversament. El 1900, la població arriba al màxim (aproximadament. 730 llars), els Angles és llavors un poble dinàmic. Però les guerres i l'èxode rural (atracció econòmica de la ciutat, decadència de l'agricultura...), buiden progressivament el poble dels seus habitants, fins que quedin només 350 llars al 1960.

El 4 de gener del 1964, el poble dels Angles crea l'estació d'esquí. Des de llavors, l'alternativa econòmica del turisme permet al poble guardar la seva població i tenir un creixement demogràfic lent però continu.

 Avui, els Angles tenen una població permanent d'aproximadament 600 persones.